1) LA INDEPENDÈNCIA D’IBEROAMÈRICA
Uneix amb fletxes:
San Martín Argentina
Agustín de Itúrbide Colòmbia
Simón Bolívar Mèxic
2) LA CONSTRUCCIÓ D’UNA NACIÓ: ELS ESTATS UNITS
La construcció dels Estats Units va significar el mateix per tots els habitants dels territoris que van anar formant-lo? Posa algun exemple.
3) ELS ORÍGENS DE L’IMPERIALISME I
Què vol dir metròpoli?
4) ELS ORÍGENS DE L’IMPERIALISME II
Què vol dir colònia?
5) ELS GRANS IMPERIS COLONIALS
Uneix amb fletxes:
Anglaterra Canadà, Austràlia, Índia, Egipte, Sudàfrica...
França Camerun, Namíbia, Tanzània...
Alemanya Líbia, Somàlia, Eritrea...
Itàlia Algèria, Indoxina, Marroc...
6) L’ADMINISTRACIÓ I LA VIDA A LES COLÒNIES
Digues que s’entenia per un dels següents conceptes: domini, colònia d’explotació, protectorat o concessió.
7) L’ORIGEN DE LA 1º GUERRA MUNDIAL
Quin va ésser el fet que va desencadenar –espurna- la 1ª guerra mundial?
8) UN CONFLICTE DIFERENT I
1. Enumera 1 pel·lícula o novel·la que tingui com a tema la 1ª guerra mundial
9) UN CONFLICTE DIFERENT II
Enumera 2 noves armes utilitzades a la guerra.
10) LES CONSEQÜÈNCIES DEL CONFLICTE I L’ORGANITZACIÓ DE LA PAU
La pau de París és el conjutn de tractats realitzats a les rodalies de París amb els diferents països derrotats. Uneix amb fletxes:
Versalles Hongria
Saint Germain Bulgària
Sèvres Alemanya
Trianon Turquia
Neuilly Àustria

11)LA CAIGUDA DEL TSARISME
“Moviment espontani, no va ésser desencadenat per cap partit polític, ni sindicat, ni cap comité de vaga. Per pròpia iniciativa les masses obreres van abandonar fàbriques i tallers...(després del Diumenge Sagnant) es van plantejar quina era la manera de continuar l’acció...Volin, Nossar i un grup d’obrers van decidir crear un organisme obrer permanent que vigilés el desenvolupament dels aconteixements, servís de vincle entre tots els obrers, els informés sobre la situació i quan corresponés reunís les forcees revolucionàries obreres...va néixer el primer SOVIET...” (Volin, La Revolució desconeguda)

Què va passar durant el Diumenge Sagnant?
12) LA REVOLUCIÓ, EL COP BOLXEVIC, L’AGRESSIÓ IMPERIALISTA I LA GUERRA CIVIL.
1. En què va consistir la revolució d’octubre?
13) LA FORMACIÓ DE L’ESTAT SOVIÈTIC (1921-29)
“Sense premsa, privats de la llibertat de paraula, i sense permís legal de propaganda a les fàbriques, es qusibé un miracle el que els partits oposats als bolxevics (socialrevolucionaris, menxevics i anarquistes) tinguin representació als soviets. Però respecte a expresar les seves opinions i a ésser escoltats seria el mateix que no estiguessin dins dels soviets” (Emma Goldman. “dos anys a Rússia”)
1. Qui té el poder el Soviet Suprem o el Comité Central del PCUS?
14)LA DICTADURA ESTALINISTA (1929-1953)
1. L’arribada al poder de Stalin significarà la continuïtat de les tendències de Lenin, quines eren?
15) LA CONSTRUCCIÓ D’UNA POTÈNCIA ECONÒMICA
1. Què és un kolkhoz?
16)LA ITÀLIA FEIXISTA
1. Com va aconseguir arribar al poder Mussolini?
17) LA REPÚBLICA DE WEIMAR (1919-1933)
1. La crisi posterior a la primera guerra mundial és accentuada per la crisi del 29 a Alemanya. Quina va ésser la conseqüència política?
18) HITLER ARRIBA AL PODER
1. Si la població alemanya de l’època tenia un 9% d’empressaris i el partit
nazi aquest grup social representava el 18%; podríem dir que el partit
nazi era el partit dels empressaris?
19) ELS FLOGUP: NESTOR MAKNO, KRONSTADT, EL GRAN
DICTADOR, ELS CAMPS D’EXTERMINI NAZIS
1. Descriu qualsevol dels flogups anteriors
20) LA OLA
1. Explica l’argument de la pel·lícula.

DEFINICIÓ DE LES DIFERENTS HABILITATS COGNITIVES
Per descriure s ’utilitzen habilitats cognitives com enumerar, observar, identificar, seleccionar, comparar, classificar, etc. Quan es refereixen a fets o situacions socials responen a qüestions com: què és?, com és?, què passa?, on passa?, quan passa?, com passa?, què fan?, com ho fan?, qui hi intervé?, com intervenen?, quants són?, com són?, qui són?, què pensen?, com pensen?, on viuen?, com viuen?, què volen?, com ho volen?, etc.

Les relacions causals han de ser explícites i respondre a preguntes del
per què? o del per a què? S ’ha de respondre a la qüestió del per què? en cada un dels interrogants plantejats en la descripció: per què passa?, per què ho fa?, per què és així?, per què hi intervé?, per què ho fan?, per què pensen això?, per què viuen
aquí?, per què viuen així?, per què ho volen?, per què ho volen així?, etc.
El text explicatiu ha de plantejar tres aspectes molt importants: les
causes, que vol dir el per què?, les motivacions o intencionalitats, que vol
dir el per a què?, i les conseqüències.
Les raons han de procedir del coneixement científic i han de respondre
a preguntes com: quin és el perquè final que ens pot ajudar a entendre tots
els perquès de l ’explicació?, ¿és possible trobar raons fortes i pertinents
que ens ajudin a entendre i a generalitzar el perquè dels diferents perquès
de l ’explicació?, ¿podem trobar raons econòmiques, polítiques, socials
culturals que ens ajudin a comprendre les raons que sobrepassin els per-
quès de l ’explicació i que ens ajudin a trobar el perquè dels perquès? –La justificació necessita un treball acurat entre el professor i l ’estudiant o els estudiants, perquè requereix un discurs estructurat que
s ’aconsegueix amb un seguiment proper de l ’estudiant.

La justificació ha de fer servir raons i arguments sòlides i ben fonamentades. No serveixen grans afirmacions, encara que siguin
coherents i pertinents si darrere no hi ha una sòlida base de raona-
ments. És el que en podríem dir justificacions sense fonamentar,
que són aquelles possibles justificacions que no es poden acceptar
com a tals, perquè no hi ha cap raonament ni cap explicació que
permeti una comprensió més aprofundida del que es pretén estudiar. No hi ha cap tipus de raonament explícit encara que es pugui suposar que hi és implícit.
–Per aprendre a justificar és molt útil i eficaç el treball en equip.
Molt sovint s ’elaboren justificacions encadenades, que són les que
es van construint conjuntament, fruit del coneixement compartit,
és a dir, cada alumne que intervé aporta una o més raons i totes
juntes creen la justificació.

Interpretar vol dir donar elements crítics que ajudin a construir
els coneixements per part de l ’alumne, vol dir donar resposta a «com
podria ser?»,a «com m ’agradaria que fos?»,a «què puc fer per aconseguir que sigui com m ’agradaria?»...Cal incorporar aquestes qüestions a
l ’ensenyament de les ciències socials si volem que l ’alumne les incorpori
al seu esquema mental d ’anàlisi de la societat. L ’objectiu de la interpretació és la presa de posició personal respecte a situacions, fenòmens o problemes socials i permet introduir el «poder ser ».La interpretació dels fenòmens o de la realitat social suposa donar una visió pròpia de la realitat i obrir perspectives per poder canviar
aquesta realitat, si és el cas. Per tant, la interpretació no és només una
presa de posició personal, sinó que també és una presa de posició a par-
tir dels elements que la condicionen i implica un discurs de compromís
per introduir un possible canvi que pugui millorar el futur. responen a preguntes com: per què tu creus això?, per què ho dius?,
què penses de...?per què penses això?, per què respons així?

L ’argumentació es pot descriure a partir de quatre operacions fona-
mentals:
–afirmar tesis o arguments,
–justificar el punt de vista que es pretén defensar,
–rebutjar altres punts de vista possibles,
–cedir en certs punts per defensar millor el punt de vista propi.
•quina és la teva opinió?,
•quines raons pots donar per recolzar la teva opinió?,
•si algú estigues en desacord amb tu, quines raons creus que faria
servir?,
•com podries convèncer aquesta persona que tu tens la raó?

Programació del crèdit variable:
CATALUNYA CONTEMPORÀNIA (1931-1992) Aprofundiment

El crèdit: S'adreça a l'alumnat del segon cicle de l'Educació Secundaria Obligatòria i, especialment, als alumnes de quart curs. L'alumnat que triï aquest crèdit cal que ja domini alguns aspectes procediments derivats de l'aprenentatge de l'àrea de Ciències socials, en particular, la competència en la conceptualització i representació del temps històric, la lectura de les representacions gràfiques i cartogràfiques, la identificació de causes i conseqüències dels fets històrics i, finalment, l'ús de l’explicació correcta dels fets històrics. És per això que el crèdit cal considerar-lo d'aprofundiment.
Segons estudis recents i enquestes sociològiques, molts joves de les darreres generacions ignoren en la seva majoria els aspectes més bàsics de la Guerra Civil, del franquisme, dels processos que han presidit la transició vers l'actual democràcia. El desconeixement en la història recent de personatges clau i dels aspectes més bàsics de l'economia i la demografia impedeix la formació d'una opinió personal sòlida sobre aspectes rellevants de l'actualitat i fa perdre, en bona mesura, una de les virtuals potencialitats educatives de la Història: entendre el present. En efecte, l'aprofundiment sobre els fets històrics dels segle XX pot resultar d'un gran ajut per a la comprensió dels fenòmens, els problemes i les realitats socials més actuals.
Així mateix, el coneixement del passat més immediat sol ser objecte de curiositat natural per part dels alumnes d'aquestes edats i, en conseqüència, pot resultar força motivadora per a l'estudi i per a la seva maduresa personal.
El crèdit pretén que l'alumnat disposi d'una oferta de contextualització immediata just abans d'acabar els seus estudis obligatoris i que pugui consolidar la formació d'una opinió pròpia sobre els temps actuals, l'ús de les tècniques i funcionalitats de la Historia, com també el coneixement més profund d'algunes causes immediates dels fets del seu temps.

Objectius

L'alumne/a, en acabar el crèdit, ha de ser capa<; de:
1. Elaborar la representació cronològica del temps de successió entre els anys 1931 i 1992 i situar-hi les etapes més significatives d'aquest període.
2. Analitzar l’evolució de la demografia i l'economia en temps de la Generalitat de Catalunya en el període república de manera senzilla a partir de l'observació de representacions gràfiques i estadístiques amb ajuts textuals.
3. Establir alguna comparació senzilla entre aspectes similars de l'Estatut d'Autonomia del 1932 i l'actual.
4. Resumir algunes de les causes de la Guerra Civil (1936-1939) tot fent una explicació i comentari de dues o més visions historiogràfiques oposades.
5. Identificar les fases de la Guerra Civil, en general a Espanya, i de manera particular a Catalunya, a partir de fonts cartogràfiques.
6. Comentar alguns aspectes dels fets de la reraguarda, en especial les transformacions revolucionaries a la zona republicana i els fets de maig del 1937, tot posant en evidencia els factors que van conformar els conflictes i en van impedir el consens.
7. Descriure la repressió franquista de la immediata postguerra a Catalunya en els aspectes polítics, econòmics, ideològics i de la identitat nacional.
8. Distingir els trets de les fases en que se sol dividir el franquisme: autarquia (1940-1951), transició (1951-1959), desenvolupament econòmic (1960-1973) i crisi final (1973-1975), tot caracteritzant els aspectes constants del regim dictatorial i els canvis més essencials.
9. Explicar, a partir de fonts textuals, estadístiques i gràfiques, l'evolució demogràfica a la Catalunya de l’època franquista, especialment les qüestions relacionades amb la immigració, tot relacionant-les amb la situació econòmica.
10. Comentar la represa política i sindical de l'oposició i1·legal o clandestina en els anys seixanta, tot identificant institucions i també personatges que hagin tingut una especial repercussió directa o indirecta en el món d'avui (Assemblea de Catalunya, Consell de Forces Polítiques, Comissions Obreres).
11. Identificar alguns dels principals fets i personatges de la transició democràtica (1975-1980) a Catalunya i alguns dels aspectes principals de l'evolució política, econòmica i social de Catalunya en els anys 1980-1992, tot establint continuïtats i canvis respecte al període anterior.
12. Valorar positivament els règims de la Catalunya contemporània inspirats en valors democràtics.

Continguts

Procediments

1. Consciència temporal i temps històric.
1.1. ÚS de la cronologia i els codis adients per a la mesura del temps històric.
1.2. Representació gràfica del temps històric pel que fa a successions i simultaneïtats.
1.3. Identificació de les continuïtats i canvis en la successió de diversos períodes o moments històrics.
2. Obtenció i processament d'informació històrica.
2.1. Utilització de fonts primàries i secundaries, ja siguin textuals, documentals, gràfiques, cartogràfiques o numèriques, per a l'obtenció de la informació de naturalesa històrica.
2.2. Identificació de causes i conseqüències de naturalesa històrica.
2.3. Adquisició de vocabulari històric.
2.4. Situació geogràfica de l’àmbit espacial dels diversos fets històrics a través de l'ús de
registres cartogràfics
2.5. Ús de l'empàtia històrica.
2.6. Participació en diàlegs o debats sobre fets i interpretacions històriques.
3. Aplicació i comunicació de la informació històrica.
3.1 Aplicació del vocabulari història a informacions rebudes prèviament o a propostes de nova informació.
3.2 Formulació coherent de dues o més explicacions d'uns mateixos esdeveniments histories segons diferents teories prèvies.
3.3 Realització de treballs senzills d'indagació amb explicitació prèvia dels passos metodològics emprats.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Catalunya en el període república i la Guerra Civil (1931-1936).
1.1. L’època de la Generalitat republicana: demografia i economia.
1.2. Idearis, personatges, principals partits i sindicats.
1.3. Evolució política de la Generalitat de Catalunya en aquest període.
1.4. Causes de la Guerra Civil. Les interpretacions.
1.5. Esclat i fases de la guerra.
1.6. Transformacions revolucionaries.
2. El franquisme (1939-1975).
2.1. Naturalesa del regim franquista.
2.2. Les fases del franquisme (1): de l'autarquia a l'obertura a l'exterior.
2.3. Les fases del franquisme (11): del desenvolupament dels anys seixanta a la crisi final.
2.4. Els canvis demogràfics i econòmics. La immigració.
2.5. L'oposició exterior i la interior. Personatges i institucions.
2.6. La repressió de la identitat nacional i la lluita per la recuperació de les llibertats.
3. De la transició democràtica (1975) als nostres dies.
3.1. La situació de Catalunya a la mort del general Franco.
3.2. L'evolució política. La recuperació de la Generalitat.
La Constitució i l'Estatut. La dècada dels 80: principals problemes, reptes i solucions.
3.3. L'economia catalana. Una transició marcada per la crisi econòmica de 1973. Les fases econòmiques de la transició fins als nostres dies.
3.4 La societat catalana. Principals problemes i perspectives de futur.

Valors, normes i actituds

1. Valoració de les pautes de conducta per a la convivència i l'estudi.
1.1. Actitud de tolerància i antidogmatisme.
1.2. Adopció d'una posició crítica a través del coneixement històric.
1.3. Consciència de la complexitat, parcialitat i insuficiència de les aproximacions al passat, encara que sigui recent.
1.4. Consciència de la insuficiència de les explicacions en historia i de la necessitat del pluralisme.
1.5. Curiositat per conèixer el passat més immediat i efectuar-ne una valoració.
2. Interès per sistematitzar el treball propi.
2.1. Actitud favorable a l'ordre, el rigor i la sistematització del treball.
2.2. Preocupació per la correcta presentació i execució del treball.
3. Valoració de la convivència cívica i social i dels valors democràtics.
3.1. Acceptació dels drets i deures com a ciutadans i ciutadanes.
3.2. Defensa dels drets, les llibertats i el patrimoni de la comunitat.
3.3. Actitud de participació en les institucions cíviques i democràtiques.
3.4. Valoració negativa de la violència per resoldre els conflictes.
3.5. Valoració negativa de la naturalesa del regim franquista.
4. Respecte, solidaritat i cooperació.
4.1. Consciència de les desigualtats en el marc del desenvolupament econòmic i com a factor d'arrel dels conflictes bèl·lics.
4.2. Respecte pel patrimoni del present i del passat.
4.3. Solidaritat i cooperació en els aspectes d’interès comú en aquells que beneficien la comunitat.
4.4. Respecte per les opinions contraries a les pròpies.
4.5. Interès per fonamentar correctament les argumentacions pròpies.